Aquesta setmana la Hui de segon ens ha portat una harmònica que tenia a casa per ensenyar-la a tots els seus companys i companyes. A tots els nens i nenes ens agrada que altres companys portin instruments o cançons de casa perquè així aprenem tots i podem gaudir d'instruments que no tenim a l'escola.
L'harmònica es toca bufant o aspirant l'aire sobre un dels seus forats individuals o sobre múltiples forats d'una vegada. La pressió causada per bufar o aspirar a les cambres on s'allotgen les llengüetes causa que la llengüeta o llengüetes vibrin a dalt i a baix creant so. Cada cambra té múltiples llengüetes de to variable, de llautó o bronze, que estan subjectes per un dels seus costats i soltes en l'altre extrem, sent l'extrem solt el que vibra i crea el so.
Cada llengüeta té un to individual, cada to està determinat per la mida de la llengüeta. Les llengüetes més llargues produeixen un so profund i baix i les més curtes en produeixen un més alt. En certs tipus d'harmòniques els tons de les llengüetes poden variar-se a una altra nota per bufar o aspirar l'aire d'una manera especial (mitjançant la tècnica del 'bending' o loverbend/overdraw'). Hi ha molts tipus d'harmòniques: diatòniques, cromàtiques, trémolo, orquestrals, baixes, etc. Cada una d'elles es diferencia per seu timbre i disponibilitat d'escales per a certs estils de música.
L'harmònica diatònica s'usa en el blues, música folk, jazz, música clàssica, country, rock and roll i pop. A poc a poc està creixent la seva presència també en gèneres més electrònics com el dance i hip hop, així com en el funk i el acid jazz.
